Què és el copyleft?

El copyleft és un mètode general per fer o convertir en lliure un programa o una altra mena de treball, i aconseguir que totes les versions modificades o ampliades del programa continuïn sent lliures.

La manera més simple de convertir en lliure un programa és posar-lo al domini públic, sense copyright. Això permet a la gent ben intencionada compartir el programa i les seves eventuals millores. Desgraciadament, permet també a persones d'esperit poc cooperatiu convertir el programa en programari privatiu. Aquestes persones poden fer canvis, molts o pocs, i distribuir després el resultat com un producte de la seva propietat. La gent que rep el programa en aquesta forma modificada ja no pot fer ús de les llibertats que l'autor original els havia donat: un intermediari les ha suprimit.

Al Projecte GNU tenim com a meta donar a tots els usuaris la llibertat de distribuir i de modificar el programari de GNU. Si els intermediaris poguessin suprimir aquestes llibertats, potser “tindríem més usuaris”, però aquests usuaris no tindrien llibertat. Per això, en lloc de posar el programari de GNU al domini públic, el publiquem amb una llicència “copyleft”. El copyleft diu que qualsevol que distribueixi el programa, amb o sense modificacions, ha de transmetre també la llibertat de copiar-lo i de modificar-lo. El copyleft garanteix les llibertats de tots els usuaris.

El copyleft proporciona a més un incentiu als programadors per a contribuir al programari lliure. Només per això existeixen programes lliures tan importants com el compilador GNU C++.

El copyleft ajuda també els programadors que volen aportar millores als programes lliures a obtenir el permís de fer-ho. Aquests programadors treballen sovint per empreses o universitats que farien gairebé qualsevol cosa per guanyar més diners. Un programador pot voler contribuir amb les seves aportacions a la comunitat, però pot passar que l'empresari vulgui convertir aquestes aportacions en un producte de programari privatiu.

Quan expliquem a l'empresari que és il·legal distribuir la versió millorada de cap altra forma que no sigui com a programari lliure, l'empresari normalment prefereix publicar-la com a programari lliure abans que llençar-la.

Per posar un programa sota una llicència copyleft, comencem enunciant que està sota copyright; després hi afegim les condicions de distribució, que són un instrument jurídic que dóna a tota persona el dret d'utilitzar, modificar i distribuir el codi del programa o de qualsevol programa que en derivi, sempre que es mantinguin les condicions de distribució. Així, el codi i les llibertats associades al codi es fan legalment inseparables.

Els desenvolupadors de programari privatiu utilitzen el copyright per privar els usuaris de les seves llibertats; nosaltres l'utilitzem per garantir aquestes llibertats. Per això invertim la paraula “copyright” (“dret d'autor”), canviant-la per “copyleft” (“esquerra d'autor”).

El copyleft és una manera d'utilitzar el copyright en un programa. No significa cedir el copyright; de fet, cedir-lo impossibilitaria el copyleft. El left de copyleft no és el participi de to leave (deixar, abandonar), sinó el costat contrari a right (dreta).

El copyleft és un concepte general, i no es pot utilitzar un concepte tan general directament; cal utilitzar una concreció específica del concepte. Al Projecte GNU, les condicions específiques de distribució que utilitzem per a la major part del programari es troben a la Llicència Pública General de GNU. A la Llicència Pública General de GNU sovint se l'anomena, abreujadament, GNU GPL. Hi ha disponible una llista de Preguntes freqüents sobre la GNU GPL. També podeu llegir sobre per què la FSF demana als col·laboradors la cessió del copyright.

Una forma alternativa de copyleft, la Llicència Pública General Affero de GNU (AGPL) està dissenyada per a programes que s'utilitzen normalment en servidors. Garanteix que les versions modificades utilitzades per implementar serveis a disposició del públic siguin publicades amb el seu codi font.

Una forma diferent de copyleft, la Llicència Pública General Reduïda de GNU (LGPL) s'ha aplicat a algunes (però no totes) biblioteques de GNU. Per saber més sobre els usos més adients de la LGPL, llegiu si us plau l'article Per què no hauríeu d'utilitzar la Llicència Pública General Reduïda per a la vostra pròxima biblioteca.

La Llicència de Documentació Lliure de GNU (FDL) és una forma de copyleft pensada pels manuals, llibres de text o altres documents que garanteix a tothom la llibertat de copiar-los i distribuir-los amb o sense modificacions, i de forma comercial o desinteressada.

A molts manuals i a totes les distribucions de codi font del programari GNU s'hi inclou la llicència corresponent.

Totes aquestes llicències s'han dissenyat de manera que pugueu aplicar-les fàcilment als vostres propis treballs, si sou els titulars del copyright. No teniu que modificar la llicència per aplicar-la; n'hi ha prou amb incloure al treball una còpia de la llicència i afegir al codi font notes que facin referència a la llicència.

El fet d'utilitzar les mateixes condicions de distribució per a molts programes diferents facilita la còpia de codi entre diversos programes. Com que les condicions de distribució són idèntiques, no hi ha cap problema. La Llicència Pública General Reduïda (versió 2) inclou una clàusula que permet modificar les condicions de distribució a favor de la Llicència Pública General normal, permetent així copiar i posar codi en un programa sota la Llicència Pública General. La versió 3 de la Llicència Pública General Reduïda s'ha pensat com una excepció afegida a la versió 3 de la Llicència Pública General, fent-les automàticament compatibles.

Si desitgeu posar sota copyleft el vostre programa amb la GNU GPL o la GNU LGPL, seguiu si us plau els consells de la pàgina d'instruccions sobre l'ús de les llicències. Noteu si us plau que, si utilitzeu una de les nostres llicències, cal posar el text complet. Cada llicència és un tot, i no està permesa la còpia parcial.

Si desitgeu posar sota copyleft el vostre manual amb la GNU FDL, vegeu si us plau les instruccions que hi ha al final del text de la FDL, i la pàgina d'instruccions sobre l'ús de la FDL. Igualment, la còpia parcial no està permesa.

És un error legal utilitzar una C a l'inrevés en un cercle en lloc d'un símbol de copyright. Legalment, el copyleft es basa en el copyright, de manera que el treball ha de portar una nota de copyright. Una nota de copyright requereix el símbol de copyright (una C en un cercle) o bé la paraula “Copyright”.

Una C a l'inrevés en un cercle no té cap significació legal especial, i per tant no constitueix una nota de copyright. Pot ser divertida en cobertes de llibres, pòsters i coses per l'estil, però aneu amb compte amb com la poseu en una pàgina web!